dad Andri Casanova-Baumgartner
Cun quels plaids finescha igl evangeli tenor Mattiu. Els fan spir allusiuns ad autras parts digl evangeli e dil Veder Testament.
Jesus empermetta ch’el seigi cun nus tut ils dis, tochen alla fin dil mund. L’empermischun che schai el num «Immanuel», v.d. «Dieus cun nus» (mira Mt 1,23; Jes 7,14), secumpleina en Jesus Cristus ch’ei levaus da mort en veta. Entras siu esser carstgaun ed entras sia mort e levada ei Dieus cun mintga singul da nus, en tuttas situaziuns da nossa veta.
La nuviala da quei Diu maneivel astgein nus annunziar agl entir mund: in Diu che protegia mei sco ils agens geniturs, in Diu che accumpogna mei sco il meglier amitg, in Diu che sveglia mias forzas e mes talents.
Mt 28,16–20
16lls endisch giuvnals ein serendi en Galilea, sil cuolm che Jesus veva numnau ad els. 17E cura ch’ei han viu el, han els adurau el; mo certins dubitavan. 18Jesus ei vegnius neutier ed ha detg ad els quests plaids: A mi ei dada tutta pussonza en tschiel e sin tiara. 19Mei pia, e fagei daventar giuvnals tut ils pievels, battegei els enten num dil Bab e dil Fegl e dil Spert sogn, 20e mussei ad els d’observar tut quei che jeu hai cumandau a vus. Ed uarda, jeu sun cun vus tut ils dis, tochen alla fin dil mund.
