Lumen gentium

Survesta

Cap. 1  Il misteri dalla Baselgia
Cap. 2  Il pievel da Diu
Cap. 3  La constituziun hierarchica dalla Baselgia ed en special digl episcopat
Cap. 4  Ils laics
Cap. 5  La vocaziun universala alla sontgadad en la Baselgia
Cap. 6  Ils uordens religius
Cap. 7  Il caracter escatologic dalla Baselgia pelegrinonta e sia uniun cun la Baselgia celestiala
Cap. 8  La beada purschala Maria, mumma da Diu, el misteri da Cristus e dalla Baselgia
 

Il misteri dalla Baselgia

1. La glisch dils pievels (Lumen gentium) ei Cristus […] La Baselgia ei gie en Cristus per aschidadir il sacrament, vul dir il segn ed instrument della uniun pli intima cun Diu e dell’unitad dell’entira schlatteina humana. Perquei vul ella cuntinuar il tema dils concils anteriurs e declarar sia natira e sia missiun universala als fideivels ed agl entir mund. […]

[…]

4. Cu l’ovra ch’il Bab veva surdau al Fegl d’exequir sin tiara era cumplenida (cfr. Gn 17,4), ei il Spert Sogn vegnius tarmess il di da tschuncheismas, per ch’el sanctificheschi nuninterruttamein la Baselgia, ed ils cartents hagien aschia entras Cristus access al Bab en in sulet Spert (cfr. Ef 2,18). El sez ei il Spert de veta ni fontauna ded aua che sgarguglia viers la veta perpetna (cfr. Gn 4,14; 7,38–39). Entras el dat il Bab la veta als carstgauns che fuvan morts el puccau, entochen ch’el leventa en Cristus lur corps mortals (cfr. Rom 8,10–11). Il Spert avdescha en la Baselgia ed els cors dils fideivels sco en in tempel (cfr. 1 Cor 3,16; 6,19). Enten els ura el e dat perdetga de lur adopziun sco fegls (cfr. Gal 4,6; Rom 8,15–16 e 26). El introducescha sia Baselgia en tutta verdad (cfr. Gn 16,13) ed unescha ella en la cuminonza ed els survetschs. El baghegia si e diregia ella entras differents duns hierarchics e carismatics, ed ornescha ella cun ses fretgs (cfr. Ef 4,11–12; 1 Cor 12,4; Gal 5,22). Entras la forza digl evangeli regiuvinescha el la Baselgia adina e meina ella all’uniun perfetga cun siu Spus. Pertgei il Spert e la Spusa dian al Segner Jesus: «Neu!» (cfr. Fatgs 22,17). […]

[…]

6. Ual sco la revelaziun dil Reginavel vegn proponida el Veder Testament savens en maletgs (figuris), aschia sesarva era ussa la natira intima della Baselgia en differentas figuras (imaginibus). Quels ein pri ton dalla veta dils pasturs, sco dalla agricultura, ni dal baghegiar ni è dalla famiglia e dals spus ord ils cudischs dils Profets.

La Baselgia ei numnadamein in claus da nuorsas, dil qual Cristus ei la porta unica e necessaria (cfr. Gn 10,1–10). Ella ei è la muntanera, della quala Dieus ha sez predetg dad esser il pastur (cfr. Jes 40,10; Ez 34,11ss). E las nuorsas de quella vegnan nuninterruttamein dirigidas e nutridas da Cristus sez, il bien Pastur e Cau dils Pasturs, era sch’ellas vegnan guvernadas da pasturs humans (cfr. Gn 10,11; 1 Pd 5,4). El ha gie dau la veta per las nuorsas (cfr. Gn 10,11–15).

La Baselgia ei era la plontaziun ni igl èr de Diu (cfr. 1 Cor 3,9). Sin quei camp crescha il vegl uliver che ha sias ragischs els Patriarcs, ed el qual ei vegnida e vegn fatga la reconciliaziun de Gedius e Pagauns (cfr. Ro 11,13–26). Quella plonta sezza ei vegnida elegida sco vit dagl Agircultur celestial (Mt 21,33–43 par; Jes 5,1ss.). La vera vit ei Cristus che dat veta e fritgeivladad allas fadetgnas, vul dir a nus, che restein en El cun esser ella Baselgia, e senza il qual nus savein far nuot (Gn 15,1–5).

Aunc pli savens vegn la Baselgia era numnada edifeci de Diu (cfr. 1 Cor 1,9). Il Segner ha cumparegliau sesez cun quei crap ch’ils miradurs han rufidau, mo che ei daventaus crap da cantun (cfr. Mt 21,42 par; Fatgs 3,11; 1 Pd 2,7; Ps 118,22). Sin quei fundament ei la Baselgia vegnida edificada dals Apostels (cfr. 1 Cor 3,11). Dad el ha ella survegniu stabilitad e consistenza. Quei edifeci survegn differents nums: casa de Diu (cfr. 1 Tim 3,15) nua che habitescha numnadamein sia famiglia; avdonza de Diu el Spert (cfr. Ef 2,19–22); ni «tenda de Diu ensemen enamiez ils carstgauns» (cfr. Pal 21,3); ed oravontut tempel sogn che vegn representaus en edifecis da crap e celebraus dals Sogns Babs; ella liturgia vegn ella [la casa de Diu] era cumparegliada buca senza raschun cul Marcau sogn, il niev Jerusalem. Enten ella vegnin nus numnadamein sezs mess en sco crappa viventa cheu sin tiara (cfr. 1 Pd 2,5). Gion contempla quella sco sogn marcau che descenda da Tschiel neu da Diu per la renovaziun dil mund, «preparada sco ina spusa ornada per siu um» (Pal 2,1ss).

La Baselgia vegn era numnada «Jerusalem ch’ei en tschiel» e «nossa mumma» (Gal 4,26; cfr. Pal 12,17). Ella vegn descretta sco spusa nunmaculada dil Tschut nunmaculau (cfr. Pal 19,7; 21,2.9; 22,17), che Cristus ha «carezau … e dau vi sesez per ella per sanctificar ella» (Ef 5,25–26; [mira vinavon Ef 5,29; 5,24; 3,19]) […] Denton, pelegrinond cheu sin tiara lontana dal Segner (cfr. 2 Cor 5,6) sesenta ella sco exiliada, per ch’ella enqueri e gusti quei ch’ei ad ault, nua che Cristus sesa da vart dretga dil Bab, nua che la veta della Baselgia ei zuppada cun Cristus en Diu, tochen ch’ella cumpari en gloria ensemen cun siu Spus (cfr. Col 3,1–4).

7. […] Cun communicar siu Spert unescha Cristus misticamein en in sulet Tgierp tut ses fideivels ch’el rimna da tut ils pievels.
En quei Tgierp sederasa la veta de Cristus els fideivels che ein uni ad el, il crucifigau e levau da mort en veta, en moda misteriusa e reala. Entras il batten essan nus daventai conforms a Cristus. Pertgei «nus essan tuts vegni battegiai en in Spert per daventar in sulet tgierp, ton Gedius sco Grecs, ton sclavs sco libers» (1 Cor 12,13). […] Cun participar realmein al tgierp dil Segner el rumper il paun eucaristic, essan nus vegni alzai alla communiun cun el e denter nus: «Pertgei igl ei in sulet paun; nus tuts formein in sulet tgierp cun separticipar tuts al medem paun» (1 Cor 10,17). Aschia daventein nus tuts members de quei tgierp (cfr. 1 Cor 12,27) «ed essan members ils ins dils auters» (Ro 12,5).

[…]

 

Il pievel da Diu

[…]

16. Tals finalmein, che han aunc buc retschiert igl Evangeli, ein en diversas modas orientai viers il pievel da Diu. En emprema lingia quei pievel, al qual ein vegni dai ils tschentaments e las empermischuns ed ord il qual Cristus ei naschius tenor la carn (cfr. Ro 9,4–5); quei pievel ch’ei zun carezaus muort l’elecziun e pervia da lur perdavons, damai ch’ils duns e la vocaziun da Diu ein gie senza ricla (cfr. Ro 11,28–29). Il plan da salvament cumpeglia era quels che renconuschan il Scaffider, leudenter cunzun ils Musulmans. Els s’appartegnan alla cardientscha dad Abraham ed aduran ensemen cun nus il Diu unic e misericordeivel che vegn a giudicar ils carstgauns il giuvenessendi. Dieus ei denton era buca lontans als auters ch’enqueran il Diu nunenconuschent en umbrivas e maletgs, pertgei el dat a scadin veta e flad e tut (cfr. Fatgs 17,25–28), e sco Salvader vul el che tuts carstgauns vegnien spindrai (cfr. 1 Tim 2,4). […]

[…]

26. […] En mintga cuminonza entuorn igl altar, sut il sogn ministeri digl uestg, vegn purschiu quei simbol della carezia e dell’unitad dil Tgierp mistic, senza la quala ei dat buca salvament. – En questas cuminonzas, era sch’ellas ein savens pintgas, paupras e spatitschadas, ei Cristus presents, ella forza dil qual vegn formada la Baselgia, ina, sontga, catolica ed apostolica. Pertgei la participaziun al tgierp e saung de Cristus effectuescha numnadamein che nus daventeien quei che nus retschevin. […]