Dei Verbum

Survesta

Prefaziun
Cap. 1  La revelaziun
Cap. 2  La transmissiun dalla revelaziun divina
Cap. 3  L’inspiraziun divina e l’interpretaziun dalla Sontga Scartira
Cap. 4  Il Veder Testament
Cap. 5  Il Niev Testament
Cap. 6  La Sontga Scartira en la veta ecclesiastica
 

La transmissiun dalla revelaziun divina

8. […]
La tradiziun apostolica [della cardientscha] progredescha ella Baselgia sut igl agid dil Sogn Spert: La capientscha dils plaids e dellas caussas tradidas crescha. Seigi quei entras la contemplaziun ed il studi dils fideivels che mediteschan quei en lur cor (cfr. Lc 2, 19 e 51), seigi quei entras l’entelgientscha che vegn neu dall’experientscha dellas caussas spiritualas, seigi quei entras l’annunziaziun da quels ch’han retschiert il carisma della verdad en la successiun episcopala. Pertgei la Baselgia va el decuors dils tschentaners senza cal encunter alla plenezia della verdad divina, tochen ch’il plaid de Diu secumpleina en ella.
[…]

 

La Sontga Scartira en la veta ecclesiastica

21. La Baselgia ha adina venerau las sontgas Scartiras sco il Tgierp sez de Cristus. Ella ha mai tralaschau, oravontut buc en la sontga liturgia, da senutrir dil paun della veta, seigi dalla meisa dil Plaid de Diu, seigi dil Tgierp de Cristus e da porscher quei als fideivels. Ella ha adina considerau e considerescha las sontgas Scartiras ensemen cun la Tradiziun sco regla suprema dell’atgna cardientscha. Ellas […] communicheschan nunmideivlamein il Plaid de Diu sez e fan resunar els plaids dils profets e dils apostels la vusch dil Spert Sogn. […]

[…]

25. Perquei eis ei necessari che tut ils clerics sefatschentien cun la Sontga Scartira entras permanenta e sontga lectura ed entras profund studi, oravontut ils sacerdots da Cristus ed ils auters che s’engaschan tenor lur clamada el survetsch dil plaid sco diacons ni catechets. Pertgei negin dad els duei daventar in «predicatur caviertg e superficial dil plaid da Diu, senza sezs tedlar el internamein» (s. Augustin). Els duein gie dar vinavon, specialmein enteifer la sontga liturgia, ils scazis evidents dil plaid divin als fideivels ch’ein affidai ad els. Medemamein monescha questa sontga sinoda instantamein tut ils cristifideivels, oravontut las cuminonzas religiusas, da s’appropriar dalla «surabundonta enconuschientscha da Cristus Jesus» (Fil 3,8) entras frequenta lectura dalla Sontga Scartira. «Sch’ins enconuscha buca la Scartira, munta quei ch’ins enconuscha buca Cristus» (s. Gieronas). Els duein perquei s’avischinar cun plascher als sogns texts, seigi entras la sontga liturgia ch’ei pleina da plaids divins, seigi entras devoziusa lectura, ni seigi entras semegliontas iniziativas ed auters mieds che sederasan cun approbaziun e sut la tgira dils pasturs dalla Baselgia a moda ludeivla e dapertut el temps hodiern. Els duein denton tener endamen che la lectura dalla Sontga Scartira duei esser accumpignada dall’oraziun per la finala daventar in discuors denter Diu e carstgaun. Pertgei «cu nus urein, plidein nus cun el; cu nus legin ils plaids divins, udin nus el» (s. Ambrosi).

Ils superiurs dalla Baselgia, «als quals la ductrina apostolica ei confidada» (s. Ireneus), duein accumpignar a buna moda ils fideivels ch’ein affidai ad els viers in diever responsabel dils sogns cudischs, specialmein dil Niev Testament ed oravontut dils Evangelis. Quei duei succeder entras translaziuns dils sogns texts ch’ein accumpignadas dad explicaziuns necessarias e sufficientas, per ch’ils affons dalla Baselgia sappien far diever dalla Sontga Scartira a moda segira e cun profit e vegnien tschaffai cumpleinamein da siu spért.

Ultra da quei duein vegnir preparadas ediziuns dalla Sontga Scartira cun annotaziuns instructivas per diever da nuncristians ed adattadas a lur relaziuns. Ils pasturs dallas olmas ed insumma tut ils cristians duein mirar da derasar ellas cun sabientscha e prudientscha.

26. Entras la lectura ed il studi dils sogns cudischs duei «il plaid dil Segner sederasar cun ried e vegnir glorificaus» (2 Tes 3,1). Il scazi dalla revelaziun ch’ei confidaus alla Baselgia empleini adina pli fetg ils cors dils carstgauns. Sco quei che la veta dalla Baselgia crescha dalla stedia frequenza dil misteri eucaristic, aschia eis ei lubiu da sperar sin in niev impuls dalla veta spirituala neu dalla veneraziun carschenta per il plaid da Diu che «resta en perpeten» (Jes 40,8; cfr. 1 Pd 1,23–25).