da sur Martin Bearth
Suenter ch’ina mumma giudaica veva parturiu in affon fuva ella «malmunda» tenor la lescha giudaica. Ella veva lu da setener vida certas reglas e per 40 dis astgava ella buc ir el sanctuari (2Mos 13,12 e 3Mos 12,1s.). Fuva siu affon igl emprem buob ch’ella partureva, era quel «consecraus al Segner». Cu ils 40 dis fuvan vargai, presentavan ils geniturs lur affon al sacerdot el tempel. Quel retscheveva in’unfrenda persuenter e benedeva igl affon. Era la mumma fuva «purificada», v.d. libra dallas leschas particularas. Maria e Giusep fuvan Gedius ed ein seteni vid quellas leschas. Ei croda en egl che dus carstgauns vegls, Simeon e Hanna, enconuschan en quei affon «il salid e la glisch» per tut ils pievels. Tgisà sche la Bibla vul dir ch’ei drovi bia dis ed onns per che nossa cardientscha semadiri ed il desideri per il salit e la glisch da Diu sededestien en nus? Era la cardientscha ei sin viadi.
Lc 2,22–40
22E suenter ch’ils dis da lur purificaziun tenor la lescha da Moses ein stai a fin, han ei purtau igl affon si Jerusalem per presentar el al Segner; 23ei stat numnadamein scret ella lescha dil Segner: Scadin premnaschiu masculin duei esser consecraus al Segner. 24Era levan els far l’unfrenda tenor quei che stat scret ella lescha dil Segner: In pèr turturellas ni duas columbas giuvnas.
25Ed uarda, ei fuva a Jerusalem in um che veva num Simeon. Quei um era gests e pietus; el spitgava la consolaziun d’Israel, ed il Spert sogn fuva sur dad el. 26Il Spert sogn veva era revelau ad el ch’el vegni buc a veser la mort, avon che ver viu igl Unschiu dil Segner. 27Animaus dil Spert eis el vegnius el tempel. E cura ch’ils geniturs han purtau neuaden igl affon Jesus per far cun el tenor l’isonza dalla lescha, 28ha el priu igl affon sin bratsch, ha ludau Diu e detg:
29Ussa, Segner, sas ti tenor tiu plaid
relaschar en pasch tiu survient.
30Pertgei mes egls han viu tiu salit
31che ti has preparau avon tut ils pievels:
32Ina glisch per sclarir ils pagauns
e glorificar tiu pievel d’Israel.
33Siu bab e sia mumma sesmarvigliavan da quei che vegneva detg sur dad el. 34E Simeon ha benediu els e detg a Maria, sia mumma: Uarda, quel ei destinaus per curdada e levada da biars en Israel e per enzenna da cuntradicziun. 35Era ti’olma vegn ina spada a perfurar. Aschia duein ils patratgs da bia cors vegnir alla glisch.
36Ei fuva leu era ina profeta, Hanna, ina feglia da Fanuel, ord la schlatteina dad Aser. Quella era fetg veglia. Suenter siu temps da giuventetgna era ella vivida siat onns cun siu mariu, 37fuva lu restada vieua e veva ussa otgontaquater onns. Ella untgeva buca dil tempel e surveva a Diu di e notg en oraziun e gigina. 38Ed ual quell’ura ei era ella vegnida neutier, ha ludau Diu e plidau sur dad el cun tut quels che spitgavan il spindrament da Jerusalem.
39Suenter ver adempliu tut quei che la lescha dil Segner pretenda, ein els returnai en Galilea en lur marcau da Nazaret. 40lgl affon denton ei carschius e vegnius ferms e plein sabientscha, e la grazia da Diu fuva sur dad el.
