da sur Martin Bearth
Ozildi sedamondan geniturs ed educaturs bein enqualga, tgei ch’els hagein fatg falliu che lur educaziun, lur stenta d’educar endretg lur affons, pari dad esser stada adumbatten. Cu jeu audel quels plaids plein pitgira patratg’jeu vid nos èrs da pli baul. Cun gronda fadigia aravan e semnavan nus els, mo buc in soli èr fuva la finala senza zerclem, malgrad che nus vevan aunc fatg breigia da zerclar el. E tonaton raccoltavan nus biaras e bialas spigias. Quei vala era per l’educaziun. La giuventetgna da nies temps viva propi en in auter mund che nus pli vegls. Ton ei semidau bunamein sin tuts secturs. Quei «auter» ei per bia buca tut mender. Nus tuts gudin bia da quei ch’ei vegniu meglier. Sco nos èrs duvravan bia temps, sulegl, plievgia e vent per semadirar, drova era il carstgaun giuven temps e peda ed era «sulegl e plievgia» e schizun enqual «suffel e stemprau» per semadirar en quei mund semidau. La raccolta stat alla fin.
Nies Diu misericordeivel careza nus infinitamein, era la giuventetgna da nies temps. Jesus di che Dieus laschi crescher salin e zerclem tochen il di dalla raccolta. Pli che scadin da nus carstgauns ha El interess d’ina buna raccolta. Ed el segida leutier.
Mt 13,24–43
24El ha raquintau ad els in’autra semeglia culs plaids: Cul reginavel da tschiel stat ei aschia: In um ha semnau bien sem en siu èr. 25Mo ferton che la glieud durmeva, ei siu inimitg vegnius ed ha semnau zerclem enamiez la salin ed ei ius per siu fatg. 26Cura ch’il schiermet ei carschius siadora ed ha fatg spigia, ei era il zerclem vegnius neunavon. 27Cheu ein ils survients dil patrun vegni ed han detg: Signur, has ti buca semnau bien sem en tiu èr? Danunder deriva pomai il zerclem? 28El ha rispundiu ad els: Quei ha igl inimitg fatg. Ils survients han dumandau el: Duein nus forsa ir e rimnar il zerclem? 29Na, di el, schiglioc savesses vus, cun rimnar il zerclem, era sdrappar ora la salin. 30Schei crescher domisdus tochen il di da raccolta. Il di da meder vi jeu lu dir als medunzs: Rimnei igl emprem il zerclem e ligei el en faschs per barschar. La salin denton menei en miu garner.
31In’autra semeglia ha el raquintau ad els schend: Cul reginavel da tschiel stat ei aschia: In um ha priu in garnetsch da senav e semnau en siu èr. 32Quei ei bein il pli pign da tut ils sems. Mo cura ch’el ei carschius, eis el pli gronds che tut las jarvas e daventa ina plonta, da maniera ch’ils utschals dil tschiel vegnan e fan igniv en sia roma.
33Aunc in’autra semeglia ha el raquintau ad els: Cul reginavel da tschiel stat ei aschia: Ina femna ha priu levon e turschau en treis mesiras frina, tochen che tut ei stau entschadau.
34Tut quei ha Jesus detg allas fuolas en semeglias, e senza semeglias plidava el buca cun els, 35per ch’il plaid dil profet mondi en vigur:
Jeu vi arver mia bucca en semeglias,
vi palesar caussas zuppadas dapi la fundaziun dil mund.
36Lu ha Jesus relaschau las fuolas ed ei ius a casa. Ses giuvnals ein vegni tier el ed han detg: Declara a nus la semeglia dil zerclem egl èr. 37El ha rispundiu ad els: Quel che semna il bien sem ei il Fegl dil carstgaun. 38Igl èr ei il mund. Il bien sem, gliez ein ils affons dil reginavel. Il zerclem, gliez ein ils affons dil nausch. 39Igl inimitg che semna ei il giavel. La raccolta ei la fin dil mund. Ils medunzs ein ils aunghels. 40Sco il zerclem vegn rimnaus e barschaus enta fiug, aschia vegn ei era ad esser alla fin dil mund: 41Il Fegl dil carstgaun vegn a tarmetter ses aunghels, e quels vegnan a rimnar ord siu reginavel tut quei che dat scandel e tuts malfa tschents 42e fierer el fuorn ardent; leu vegn ad esser bargir e sgriziar ils dents. 43Lu vegnan ils gests a resplender sco il sulegl el reginavel da lur Bab. Tgi che ha ureglias, teidli!
