da sora Armina Maissen
«Ni eis ti forsa scuius, perquei che jeu sun buns?» (Mt 20,15b). – Esser scuidus e cumparegliar, quei ein dus fetg destructivs vezis, che ageschan sco virus. Quella malsogna astga buca vegnir nutrida cun suspects e pregiudezis, schiglioc pren ella dad ins possess.
Il pli grond donn fan ins a sesez cun pretender: L’auter ha meglier che jeu, dapli che jeu, ei privilegiaus, ha adina avantatgs e.a.v., ed jeu paupra/pauper vegnel adina alla cuorta. Quels sentiments engolan tuts plaschers, la cuntentientscha, la pasch interna e segir era la sien. Tgei paupra veta!
Buca aschia el reginavel da tschiel. Leu vegn ei buc agiu cun calculaziun, mobein cun esser buns, cun selegrar ensemen. Quei che ei empermess vegn dau senza marcadar. Ed Jesus ha empermess a nus tuts il medem, – numnadamein la veta perpetna, ina veta en abundonza. Quei denar obtenin nus tuts inagada, baul ni tard.
Mt 20,1–16
1Il reginavel da tschiel ei numnadamein semeglionts ad in patrun-casa ch’ei ius la damaun marvegl a pladir luvrers per sia vegna. 2El ei secunvegnius culs luvrers da dar ad els in denar per di ed ha lu tarmess els en sia vegna. 3Mond giuado entuorn la tiarza ura, ha el viu auters a stend lischents silla plazza. 4Ed el ha detg ad els: Mei era vus en mia vegna, e jeu vi dar a vus quei che s’auda! 5Ed els ein i. La sisavla e novavla ura eis el puspei ius giuado ed ha fatg il medem. 6Era cu el ei ius giuado entuorn l’endischavla ura, ha el anflau auters che stevan leu, ed el ha detg ad els: Pertgei steis cheu igl entir di lischents? 7Els han rispundiu: Perquei che negin ha pladiu nus. Cheu ha el detg: Sche mei era vus en mia vegna! 8La sera ha il patrun dalla vegna detg a siu administratur: Cloma ils luvrers e dai a mintgin sia pagaglia, entschevend culs davos tochen tiels emprems! 9Quels dall’endischavla ura ein vegni ed han survegniu in denar per in. 10Cura ch’ils emprems ein vegni, han ei quintau da survegnir dapli. Mo era els han survegniu in denar per in. 11Retschevend il denar, han ei murmignau encunter il patrun-casa e detg: 12Quels cheu ch’ein vegni il davos han luvrau mo in’ura, e ti has tractau els sco nus che vein purtau il buordi dil di cun sia calira. 13Cheu ha el rispundiu ad in dad els schend: Amitg, jeu fetschel tuttavia buc entiert a ti; essan nus buca secunvegni per in denar? 14Pren quei ch’ei tiu e va! Jeu vi dar a quei davos ton sco a ti. 15Ni astg’jeu buca far tgei che jeu vi cun quei ch’ei miu? Ni eis ti forsa scuius, perquei che jeu sun buns? 16Aschia vegnan ils davos ad esser ils emprems ed ils emprems ils davos.
