da sur Marcus Flury
Nus vivin en in temps da spertas midadas. Ina novitad catscha l’autra. Ver pazienzia ei en nies temps hectic buca lev. Tut sto ir spert. Pazienzia deriva dil plaid latin «pati» che vul dir pitir. Perquei eis ei grev d’esser pazients. Pazienzia ei ina vertid cristiana che duei vegnir vivida gest egl Advent. Advent vul gie dir «arrivada». Sco affons spitgavan nus vess che Nadal arrivi. Igl envidar la tiarza candeila scheva sentir nus che la vegnida dil Segner ei damaneivel. Quei gidava a ver pazienzia. Era la semeglia dil pur che spetga la raccolta sa mussar a nus che ver pazienzia porta fretg.
Gc 5,7–10
Mes cars, seigies pazients tochen la vegnida dil Segner. Mirei, era il pur spetga sil custeivel fretg dalla tiara, el spetga cun pazienzia, tochen ch’ei plova igl atun e la primavera. Aschia
dueis era vus ver pazienzia e fortificar vos cors, pertgei la vegnida dil Segner ei damaneivel.
Buca selamentei in da l’auter, frars Cheu san ins leger «frars e soras». , sinaquei che vus vegnies buca condemnai! Mirei, il
derschader stat gia avon porta.
Frars Cheu san ins leger «frars e soras». , sco exempels el pitir ed ella pazienzia saveis vus prender ils profets che han plidau el
num dil Segner.
☛ 1. lecziun dalla dumengia: Jes 35,1–6a.10
☛ evangeli dalla dumengia: Mt 11,2–11

