da sora Armina Maissen
«El sez vegn ad esser la pasch.» – Cheu vegn in regent che vul purtar a nus la pasch. Cumparegliau cun regents dad oz sin nies mund, stuess ins metter quella pretensiun fetg en damonda, gie schizun ver tema. E Jesus, il fegl da Diu, dil qual il profet plaida, ei il retg e regent insumma. Mo siu reginavel ei buca da quest mund, ha el detg duront sia passiun a Pilatus. Siu regiment ha in’autra strategia. El enconuscha negina violenza.
El ei in retg e regent, che brata sia infinita maiestad, sia pussonza e gloria cun in pursepen. Siu reginavel sebasa sin carezia, giustia e misericordia. El ei il bien pastur da perpeten enneu. Sia carezia ei infinita, ha negina entschatta e negina fin e cumpeglia igl entir univers. Ella va sco in fil tschietschen atras tuttas generaziuns, tras l’entira carstgaunadad. E quella carezia dat a nus la pasch ch’il mund sa buca dar, ed en quella anflein nus nies Diu ch’ei sez la pasch.
Mi 5,1–4a
Aschia plaida il Segner:
Ti Betlehem Efrata,
ti ch’eis il pli pign denter ils roschs da Juda,
da tei vegn a sortir miu regentBetlehem ei il liug d’origin da David e da leu duei il niev e bien regent derivar per Israel.
El ha siu origin all’entschatta dil temps,
da perpeten anneu.
Perquei s’empatscha il Segner buca dad els
entochen che la parturenta ha parturiu,
ed il rest da ses frars retuorna
tier ils fegls d’Israel.
El sesaulza e paschenta ella forza dil Segner,
ella maiestad dil num dil Segner siu Diu.
Ed els san avdar,
pertgei el ei ussa pussents
entochen als urs dalla tiara:
el sez vegn ad esser la pasch.
