dad Ursicin G. G. Derungs
Quei che vegn raquintau cheu ella lectura ord ils Fatgs dils apostels, da bia miraclas, dil bien num della giuvna baselgia, dell’umbriva da Pieder che tunscheva per medegar in malsaun – dat ei quei ozildi? Ha quei insumma dau a sias uras? Dir che quei che Lucas raquenti els Fatgs seigi buca ver – corrispundess quei a verdad?
Raquens da quei tip – aunc auters els Fatgs dils Apostels – stattan buc ella dimensiun della historiografia moderna cun sias categorias da ver ni buca ver. Els stattan sil plaun della significaziun, illustrada cun quels raquens. E la significaziun ei quella: il crucifigau ei vivs, e viva ei la cardientscha en el. Quella dat veta ella concretezia dil tgierp (malsognas vegnan medegadas), ei viva ella concretezia della societad (roschas dad umens e femnas vegnevan menai alla cardientscha) e sur quella o ella dimensiun geografica e historica (ord ils marcaus vischinonts purtavan ei neutier malsauns): Pastgas ei presenta en tut las dimensiuns della veta. Veramein? La verdad de Pastgas ei presenta e futura, ei è empermischun, confidada alla celebraziun liturgica della baselgia ed alla perdetga dils cartents.
Fatgs 5,12–16
Tras ils mauns dils apostels ein bia enzennas e miraclas daventadas denter il pievel. Tuts stevan perinamein ella halla da Salomon. Dils auters ughegiava negin da seunir cun els; il pievel denton ludava els zun fetg.
Adina pli biars vegnevan menai alla cardientscha el Segner, roschas dad umens e femnas. Perfin ils malsauns purtav’ins o sillas vias e metteva els sin letgs e sin grats, sinaquei che, mond Pieder sperasvi, silmeins si’umbriva crodi sin in ni l’auter dad els. Era ord ils marcaus vischinonts da Jerusalem vegnevan roschas da glieud che purtavan neutier lur malsauns e da quels che fuvan murtirai da spérts malmunds; e tuts vegnevan medegai.
