da Marcel Köhle
Las davosas pèr dumengias ei la brev als Hebrès stada el center dalla secunda lecziun. Tut ils capetels ch’ein vegni prelegi els survetschs divins, ein savens sefatschentai cul cult divin el tempel a Jerusalem.
Ual en quei cult (ch’era enconuschents als lecturs da lez temps) vesa igl autur parallelas tier la muntada dalla mort da Jesus: Sco il sacerdot porta unfrendas per ils puccaus dil pievel avon Diu, aschia porta era Jesus cun sia mort ina unfrenda. Mo per igl autur dat ei denton ina gronda differenza: L’unfrenda dil sacerdot el tempel a Jerusalem ei buca habla da prender naven il puccau, quei sa sulettamein l’unfrenda da Cristus.
Quella perschuasiun vegn era veseivla ella lecziun da questa dumengia. Per igl autur ei Jesus il niev e perpeten sacerdot. Cun sia unfrenda ha el priu naven tut il puccaus ed ha aschia fundau ina nova ligia denter Diu ed il carstgauns.
Quella cardientscha digl autur vegn era exprimida en mintga survetsch divin eucaristic. Sche nus celebrein ensemen communiun, lu seregurdein nus buca mo da sia mort, mobein era da sia muntada per nossa veta. – Possi quella lecziun era dar impuls per nossa cardientscha: Tgi ei Cristus per nus e tgei ha el fatg per nus?
Heb 10,11–14.18
Scadin sacerdot stat di per di a disposiziun, ademplescha siu uffeci e fa adina puspei las medemas unfrendas, ch’ein denton maina hablas da prender naven ils puccaus.
Cristus perencunter ha fatg in sulet sacrifeci pils puccaus ed ei lu semess per adina da vart dretga da Diu, e dacheudenvi spetga el che ses inimitgs vegnien mess sco scabella sut ses peis.
Pertgei tras ina suletta unfrenda ha el menau per adina alla perfecziun quels ch’ein sanctificai.
Mo nua ch’ils puccaus ein perdunai, leu drova ei buca pli unfrendas d’expiaziun pils puccaus.
